La història de Malala Yousafzai ,la noia que volia estudiar i va desafiar els talibans

És una estudiant,activista i bloguera pakistanesa. Va rebre el Premi Nobel de la Pau de 2014.

El 9 d'octubre de 2012 a Mingora, va ser agredida per un milicià del TTP, el qual li va disparar amb un fusell que li va impactar al crani i el coll, per la qual cosa va haver de ser intervinguda quirúrgicament. El portaveu del TTP, Ehsanullah Ehsan, va afirmar que intentarien un nou atac. Dues estudiants més eren amb Malala mentre es dirigien a casa en un autobús escolar. Ella va ser traslladada en helicòpter a un hospital militar. Als voltants de l'escola on estudien les joves agredides, centenars de persones van sortir al carrer a protestar pel fet i els mitjans pakistanesos li han donat una àmplia cobertura. El 10 d'octubre de 2012, el ministre de l'Interior del Pakistan, Rehman Malik, va dir que el pistoler que va disparar a Yousafzai havia estat identificat. 

Ha publicat un llibre i s'ha estrenat una pel·li (documental) de la seva història.

- Llibre: Yo soy Malala

 Sinopsi: Quan els talibans van prendre el control de la vall de Swat al Pakistan, una nena va alçar la seva veu. Malala Yousafzai es va negar a ser silenciada i va lluitar pel seu dret a l'educació. El dimarts 9 d'octubre de 2012, amb quinze anys d'edat, va estar a punt de pagar el gest amb la seva vida. Li van disparar al cap a boca de canó mentre tornava a casa de l'escola amb autobús, i pocs van pensar que fora a sobreviure. No obstant això, la miraculosa recuperació de Malala l'ha portat a un extraordinari periple des d'un remot vall al nord del Pakistan fins a les Nacions Unides a Nova York. Als setze anys s'ha convertit en un símbol global de la protesta pacífica, i és la nominada més jove de la història per al Premi Nobel de la Pau. 

"Yo soy Malala" és l'excepcional relat d'una família desterrada pel terrorisme global, de la lluita per l'educació de les nenes, d'un pare que, ell mateix propietari d'una escola, va recolzar a la seva filla i la va encoratjar a escriure ia anar al col·legi, i d'uns pares valents que volen a la seva filla per sobre de tot en una societat que privilegia els fills homes. "Yo soy Malala" ens fa creure en el poder de la veu d'una persona per canviar el món.

El 4 de febrer va fer la seva primera intervenció pública després de l'atemptat anunciant en un vídeo la creació d'un fons d'ajuda per a l'educació al seu país. Els metges que la van atendre van xifrar llavors en uns quinze o divuit mesos el temps per a la recuperació total de la jove activista. 

El 19 de març, la BBC va anunciar el seu retorn a l'escola per realitzar els estudis d'educació secundària en l'institut Edgbaston de Birmingham. El 8 octubre 2013 va ser publicada la seva autobiografia amb el títol: "Jo sóc Malala", escrita per la periodista britànica Christina Lamb, en què descriu la seva vida abans i després de l'atac sofert. 

En el llibre, la jove pakistanesa reconeix les seves aspiracions polítiques, el passat fonamentalista del seu pare i es confessa seguidora del cantant canadenc Justin Bieber, de l'actriu Angelina Jolie, de la sèrie cinematogràfica "Crepuscle" i de la televisiva "Betty, la lletja "(" Betty, the ugly "). Ha rebut nombrosos premis per la seva defensa del dret a l'educació. 

L'any 2013 li van lliurar el Simone de Beauvoir a París el 9 de gener ia Madrid el Premi Unicef ​​d'Espanya el 22 de maig. També va guanyar el XXV Premi Catalunya el 22 de maig.

Va ser candidata al premi Nobel de la Pau de 2013, el que la va convertir en la nominada més jove de la història amb només 16 anys ia l'octubre de 2013 va ser guardonada amb el premi Sàkharov a la Llibertat de Consciència que atorguen els presidents dels grups polítics del Parlament Europeu. 

El 15 gener 2014 va rebre el Premi Convivència Manuel Broseta al costat de la científica Pilar Mateo. Aquest últim premi el va recollir el març a la ciutat espanyola de València on ha reivindicat avui "el poder de la paraula" per lluitar contra el terrorisme i va defensar el dret a l'educació per aprendre no només coneixements de matèries sinó "igualtat" i "a respectar la cultura i la religió d'altres".