EL PETIT PRÍNCEP
                                           

Video introductori de les cançons del musical: (Amb Ángel Llàcer)



El Petit Príncep (en francèsLe Petit Prince) és l'obra més coneguda d'Antoine de Saint-Exupéry. És un conte poètic i filosòfic sota l'aparença d'un conte per a nens.
La història narra la trobada entre un nen i un aviador, els diàlegs que tenen i com aquests fan replantejar la vida a l'adult. El llibre està il·lustrat amb dibuixos del mateix autor. Cada capítol relata una trobada del petit príncep que resta perplex pel que fa al comportament absurd de les «persones grans».
El llenguatge, senzill i desposseït, destinat a ser comprès pels nens, és en realitat per al narrador el vehicle privilegiat d'una concepció simbòlica de la vida.
S'hi pot llegir una invitació de l'autor a trobar el nen en si mateix, ja que «totes les persones grans han estat al principi nens». Èxit editorial, l'obra ha esdevingut un dels llibres més traduïts al món. També s'han fet musicals sobre l'obra, com el del Nadal de 2014 a Barcelona, dirigit per Àngel Llàcer i Manu Guix.

El narrador i el Petit Príncep

El narrador és un aviador que, de resultes d'una avaria de motor, ha hagut d'aterrar al desert Sàhara i ha de mirar de reparar tot sol el seu avió. L'endemà del seu aterratge forçat, una petita veu desperta l'aviador i li demana: «Si us plau... dibuixa'm un xai!».

L'aviador comença sentint curiositat per la procedència d'aquesta criatura, però a mesura que el va coneixent  -ben sovint tot fent deduccions arran del seu comportament i de les seves expressions-
Es desentén de la seva avaria i va creixent envers ell un lligam d'amistat i estima.
Dia rere dia, el Petit Príncep va revelant la seva història a l'aviador: l'episodi de la vida a l'asteroide B 612 («no gaire més gran que una casa»); el drama dels baobabs i els volcans; l'excepcional naixement d'una rosa orgullosa, presumida i exigent que el fa descobrir l'amor i el dolor i, finalment, l'expedició per explorar altres asteroides a la recerca d'amics fins a arribar a la Terra.

El viatge del Petit Príncep


Asteroide del Petit Príncep "Museu del Petit Príncep" a Hakone, Japó
El Petit Príncep visita set astres:
1. L'asteroide del rei del qual la lògica és aquella de «regnar per damunt de».
2. L'asteroide del vanitós que no deixa de saludar quan se l'admira.
3. L'asteroide del bevedor, que «beu per oblidar que té vergonya de beure».
4. L'asteroide de l'home ocupat de coses serioses que compta els estels i que no deixa de repetir «sóc un home seriós, jo».
5. L'asteroide de l'encenedor de fanals, l'únic que no sembla ridícul al Petit Príncep «perquè s'ocupa de coses per a d'altres i no per a ell mateix».
6. L'asteroide del geògraf, que vol donar a conèixer el món però sense aventurar-se a moure's del seu asteroide.
7. I finalment, la Terra, que era el planeta més gros i que contenia «dos mil milions de persones grans».

El Petit Príncep a la Terra

Sempre a la cerca d'amics, el Petit Príncep arriba a la Terra, però és encara la solitud i l'absurd de l'existència el que descobrirà: la seva trobada amb la serp que no parla més que per enigmes, la d'una flor «de tres pètals», l'eco de les muntanyes. Finalment, arriba a un jardí de roses. Llavors s'adona que la seva flor no era única.
És aleshores que es troba la guineu que explica al Petit Príncep el que significa «domesticar». És gràcies a l'ensenyament de la guineu que el Petit Príncep descobreix el sentit profund de l'amistat:
  • «No es veu bé més que amb el cor; l'essencial és invisible per als ulls».
  • «Ets responsable per sempre d'allò que has domesticat».
  • «És el temps que has perdut per a la teva rosa, que fa la teva rosa tan important».
Més tard, el Petit Príncep troba successivament un guardaagulles i un venedor, abans de trobar l'aviador, amb qui resta set dies. Aquest, guiat per la fragilitat i el candor del Petit Príncep, acaba descobrint un pou al desert: «El que embelleix el desert, diu el Petit Príncep, és que amaga un pou en alguna banda». Poc després, el Petit Príncep explica al narrador que ha arribat a la Terra fa prop d'un any: ha d'anar al seu planeta per ocupar-se de la seva flor de la qual se sent d'ara endavant «responsable». En companyia de l'aviador, el Petit Príncep torna al lloc exacte on havia arribat: «Va caure dolçament com cau un arbre. Això ni tan sols no va fer soroll a causa de la sorra».

Monument al Petit Príncep a Terrassa:

NAIXEMENT DEL PERSONATGE

«M'hauria agradat començar aquesta història a la manera dels contes de fades». El penediment del narrador és clar. Tanmateix, en el moment de la seva aparició, El Petit Príncep no ha rebut acollida a Terra dels homes ni a Pilot de guerra, considerat pels americans com «la major resposta que les democràcies hagin trobat al Mein Kampf». Per tant, malgrat la seva cabellera daurada, el seu xal aeri i el seu riure deliciós de nen, el Petit Príncep és fonamentalment greu. Ha vist el dia en temps de guerra.

El Petit Príncep fa la seva aparició a les llibreries als Estats Units el 1943. Però Saint-Exupéry hi pensa des de fa més de set anys ja. Llevat que no es pugui llegir l'obra com una «autobiografia discreta».
El 1935 apareix Terra dels homes. Al tren que el condueix a Moscou, Saint-Exupéry troba una parella d'obrers: «Entre l'home i la dona, el nen, tant bé com malament, havia fet el seu forat i dormia. I la seva cara em va aparèixer sota l'animeta. Ah!, quina adorable cara! Havia nascut d'aquella parella una mena de fruita daurada. Havia nascut aquest èxit d'encant i de gràcia. Em vaig interessar per aquell front llis, sobre aquella dolça ganyota dels llavis, i em vaig dir: heus aquí una cara de músic, heus aquí Mozart nen, heus aquí una bonica promesa de la vida. Els petits prínceps de les llegendes no eren diferents d'ell». El personatge ja estava designat.
El 29 de desembre del mateix any, Saint-Exupéry intenta mantenir la línia aèria París-Saigon, però el seu avió s'estavella el 31 de desembre al desert de Líbia. És una caravana de nòmades que el salvarà: la trobada «miraculosa» i com a «caiguda del cel» acaba de néixer.
Michel Quesnel precisa que «quan sovinteja els petits restaurants, Saint-Exupéry alimenta la seva paciència gargotejant, sobre el paper estampat que li fan d'estovalles, l'esbós d'un jove personatge al qual n'hi haurà prou que se li amputin les ales inútils i que es deixi irradiar els seus cabells perquè es faci el Petit Príncep».
A poc a poc, els correus personals de l'autor fan aparèixer la silueta molt neta que coneixem del personatge. El maig de 1940, en una carta que envia a Léon Werth, apareix sobre el seu núvol un petit personatge a la mirada enfadada, davant un planeta en què viu un vell xai banyut, plantat amb arbres i adornat en primer pla per una rosa.
El personatge del Petit Príncep també hauria estat inspirat a Antoine de Saint-Exupéry per la personalitat de Pierre Sudreau. Una altra història, al Quebec, afirma que El Petit Príncep seria inspirat per Thomas De Koninck, fill del seu amic Charles De Koninck amb qui s'ha quedat al Quebec el 1942


Per més informació podeu vistar la pàgina web oficial on trobareu diversos apartats:



 http://elpetitprincep.info/




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada