Uns no em toquen per les espines,
saben que els meus colors
sempre deixen ferides.
Pobrets, no ho poden evitar:
si el que vols és la flor,
t’hauràs de punxar.
Fixa’t
sóc tan bonica
que quan em miren
tots s’hipnotitzen.
Toca’m
Sóc tan bonica
tan presumida,
sento de lluny
com em desitgen.
D’altres s’acosten sempre decidits,
em saben delicada,
¿Què he fet per ser així?
Pobrets, em volen arrencar
només una vegada
després s’haurà acabat.
Fixa’t
sóc tan bonica
que quan em miren
tots s’hipnotitzen.
Toca’m
Sóc tan bonica
tan presumida,
sento de lluny
com em desitgen.
Enllaç de la cançó: http://elpetitprincep.info/la-rosa-2/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada