-Introducció dels autors: https://prezi.com/ecqcxkwdc6-f/teorias-explicativas-del-juego-infantil/
Any Autor Teoria. Aspectes més rellevants
1795 F.V. Schiller
Teoria de la potència supèrflua: El joc permet disminuir l'energia que no ha consumit el cos per satisfer les necessitats biològiques bàsiques. Per a Schiller el joc va més enllà del que seria només el joc físic. El joc és un autèntic esbarjo en què els nens s'entreguen per descansar tant el seu cos com el seu esperit o ment.
Teoria de la potència supèrflua: El joc permet disminuir l'energia que no ha consumit el cos per satisfer les necessitats biològiques bàsiques. Per a Schiller el joc va més enllà del que seria només el joc físic. El joc és un autèntic esbarjo en què els nens s'entreguen per descansar tant el seu cos com el seu esperit o ment.
1885 H. Spencer
Teoria de l'energia sobrera: Segons Spencer, els éssers vius tenen una quantitat limitada d'energia per consumir diàriament, però no totes les espècies la gaten en la mateixa proporció.
Les espècies inferiors necessiten consumir la major part de la seva energia per cobrir les necessitats bàsiques, però a mesura que les espècies són més complexes, necessiten menys energia de la que posseeixen per satisfer aquestes necessitats,per tant, l'energia sobrant està disponible per ser utilitzada en altres activitats.
Spencer considera que el joc és el resultat d'un excés d'energia acumulada.
L'única diferència que veu entre el joc i l'activitat estètica és que en el primer es manifesten les aptituds inferiors i en la segona, les superiors.
https://prezi.com/zvy0x6ehxwpz/herbert-spencer-vs-moritz-lazarus/
1883 M.Lazarus
Teoria de la relaxació: El joc no produeix despesa d'energia sinó a l'inrevés, és un sistema per relaxar els individus i recuperar energia en un moment d'abatiment o cansament.
-Diapositives amb vídeo: https://prezi.com/tqvt8d6ygxts/teoria-de-la-relajacion-moritz-lazarus/
1846-1924 S.Hall
Teoria de la recapitulació: Les persones rememoren o reprodueixen mitjançant el joc tasques de la vida dels seus avantpassats. Inspirat en la teoria evolucionista de Darwin. Aquesta teoria diu que un ésser humà comença la seva vida a partir d'un comportament primitiu i salvatge i va transformant fins a arribar a una forma de vida més civilitzada en la seva maduresa .
Les etapes evolutives que proposa Hall són:
- Infància: Del naixement als 4 anys. Representa l'etapa animal dels humans, quan l'espècie utilitzava quatre potes per mobilitzar-se. Es treballa el desenvolupament sensoriomotor.
- Infantesa: Entre els quatre i els vuit anys. Correspon a l'època dels caçadors i recol·lectors, en què el nen es comporta en forma similar a la manera de vida de l'home de les cavernes.
- Joventut o preadolescència: Dels vuit als dotze anys. El jove està predisposat a adaptar-se, a l'exercitació, l'ensinistrament i la disciplina. És el moment òptim per a l'aprenentatge de tot tipus.
- Adolescència: Entre els dotze o tretze anys, la pubertat, fins l'adultesa, tardana per Hall, entre els 22 i 25 anys. L'adolescència és un segon naixement perquè és quan apareixen les característiques essencialment humanes. L'adolescent viu una vida emotiva amb tendències contradictòries. Pot expressar molta energia i activitat desmesurada i alternativament mostrar indiferència i desgana. Passar de l'eufòria a la depressió, de ser extrovertit a més tímid, de l'egoisme a l'altruisme idealista. És una etapa de puresa i de temptació en què l'adolescent desitja la soledat però al mateix temps necessita integrar grups i tenir amistats, que solen tenir gran influència sobre ell. L'adolescent també pot ser bo a vegades i d'altres cruel. L'adolescent desitja trobar ídols però rebutja l'autoritat. Finalment es passa de l'adolescència a la maduresa.
Teoria de l'exercici preparatori o preexercici: El joc és una activitat que serveix per practicar o entrenar aquelles habilitats que més tard seran útils a la vida adulta.Segons aquest autor, les persones i els animals efectuen dos tipus d'activitats en les primeres etapes de la vida:
- Les dirigides a cobrir les necessitats bàsiques, que normalment són satisfetes pels progenitors.
- Les que tenen com a objectiu que els òrgans vagin adquirint un cert grau de maduresa mitjançant la pràctica.
Per a Gross, el joc és un dels elements més importants en el desenvolupament, ja que és una empenta per practicar els instints. La maduració dels instints permetrà que els individus diferenciïn la realitat de la ficció.
Teoria general del joc: Buytendijk afirma que no s'ha demostrat que un animal que no hagi jugat mai tingui instints menys perfectes. També diu que l'activitat psicomotora no necessita ser assajada per funcionar sinó que es desenvolupa independentment de l'exercici realitzat.
Buytendijk redueix a quatre les condicions que possibiliten el joc a la infància:
- L'ambigüitat dels moviments: Quan els infants juguen no s'observa que els seus moviments tinguin una finalitat.
- El caràcter impulsiu dels moviments: L'infant a l'igual que l'animal jove, no s'està mai quiet.
- L'actitud emotiva davant la realitat: Buytendijk relaciona aquesta actitud amb la facilitat per distreure's i deixar-se portar pels estímuls externs, la tendència a imitar o la innocència que els caracteritza.
- La timidesa i la rapidesa a avergonyir-se, que segons aquest autor no és producte de la por.
Buytendijk critica la idea del joc com a manifestació d'instints i considera que la base del joc
no són instints aïllats sinó impulsos més generals.
Seguint les idees psicoanalítiques, Buytendijk va assenyalar tres impulsos inicials que condueixen al joc:
- L' impuls de llibertat. El joc satisfà el desig d'autonomia individual.
- El desig de fusió, de comunitat amb l'entorn, de ser com els altres.
- La tendència a la reiteració, a jugar sempre al mateix.
Segons Buytendijk, el joc sorgeix quan aquests impulsos primaris coincideixen amb els objectes que són parcialment coneguts pels infants.
Per a aquest autor, la joguina és de vital importància a l'hora d'analitzar l'activitat lúdica.
1873-1940 E. Claperède
Teoria de la ficció: La clau del joc és el component de ficció, la manera de definir la relació del subjecte amb la realitat. El joc es converteix en el refugi on es compleixen els desitjos de l'infant, els seus anhels de jugar amb allò prohibit o de jugar com una persona gran.
Gross i Claperède van establir una categoria anomenada "jocs d'experimentació" , on van agrupar els jocs sensorials, motors, intel·lectuals i afectius.
1856-1939 S.Freud
Psicoanàlisi: El joc és l'expressió dels sentiments inconscients.Compleix la funció d'expressar sentiments reprimits pel nen en el seu procés educatiu i que el seu joc està influït pel desig de ser una persona adulta i de voler ser com ella (metge, bomber, pare, mare...).També mitjançant el joc, els infants repeteixen les experiències que els han impressionat desagradablement i, gràcies a la repetició,arriben a dominar els esdeve-
niments que per a ells van ser traumàtics.
Psicoanàlisi: El joc és l'expressió dels sentiments inconscients.Compleix la funció d'expressar sentiments reprimits pel nen en el seu procés educatiu i que el seu joc està influït pel desig de ser una persona adulta i de voler ser com ella (metge, bomber, pare, mare...).També mitjançant el joc, els infants repeteixen les experiències que els han impressionat desagradablement i, gràcies a la repetició,arriben a dominar els esdeve-
niments que per a ells van ser traumàtics.
1896-1980 J.Piaget
Teoria del desenvolupament: L'infant necessita jugar perquè és l'única manera que té de poder interaccionar amb la realitat que el desborda.
Teoria del desenvolupament: L'infant necessita jugar perquè és l'única manera que té de poder interaccionar amb la realitat que el desborda.
Piaget divideix el desenvolupament intel·lectual en quatre estadis:
A partir de
|
Estadi de desenvolupament
|
Tipus de jocs
|
0-2 anys
|
Sensoriomotriu
|
Funcional / construcció
|
2-6 anys
|
Preoperacional
|
Simbòlic / construcció
|
6-12 anys
|
Operacional concret
|
Reglat / construcció
|
>12 anys
|
Operacional formal
|
Reglat / construcció
|
-Powerpoint Piaget : http://es.slideshare.net/n062/estadios-de-piaget
Segons Piaget, les persones interaccionen amb la realitat que els envolta de tres maneres:
- Assimilació: L'infant a partir d'unes experiències viscudes, emmagatzema informació que li servirà per poder adaptar-se al medi.
- Acomodació: L'infant s'ajusta a les demandes del medi.
- Equilibrament: L'infant es va relacionant amb el medi i va incorporant les experiències a la seva pròpia activitat reajustant-les amb les experiències obtingudes.
1986-1934 L.Vygotski
Teoria sociocultural de la formació de les capacitats psicològiques superiors:
L'autor afirma que l'infant observa l'activitat de les persones adultes que l'envolten, la imita i la transforma en joc, i és en el joc on adquireix les relacions socials fonamentals.
El joc està dominat sempre per la ficció i, com a conseqüència l'infant ha d'utilitzar la imaginació. La imaginació, sobretot a partir dels 3 anys, ajuda a desenvolupar els pensaments abstractes de les etapes subsegüents i les regles, i facilita la incorporació a la tasca escolar.
Segons l'autor, a mesura que l'infant creix, el joc evoluciona. Al principi la situació imaginària i la real són molt properes: en la situació imaginària s'imita la real de la manera més exacta possible. Quan apareix el joc simbòlic, va arraconant la individualitat i busca el joc més social, que sorgeix quan l'infant pot discernir entre l'objecte i el seu significat i de prendre consciència de les relacions amb els altres infants.
Vygotski considera que el joc constitueix el motor del desenvolupament en la mesura que
crea zones de desenvolupament pròxim.
La "zona de desenvolupament pròxim" (ZDP), és la distància que l'infant ha de recórrer ente el que sap i el que pot aprendre.
El joc està dominat sempre per la ficció i, com a conseqüència l'infant ha d'utilitzar la imaginació. La imaginació, sobretot a partir dels 3 anys, ajuda a desenvolupar els pensaments abstractes de les etapes subsegüents i les regles, i facilita la incorporació a la tasca escolar.
Segons l'autor, a mesura que l'infant creix, el joc evoluciona. Al principi la situació imaginària i la real són molt properes: en la situació imaginària s'imita la real de la manera més exacta possible. Quan apareix el joc simbòlic, va arraconant la individualitat i busca el joc més social, que sorgeix quan l'infant pot discernir entre l'objecte i el seu significat i de prendre consciència de les relacions amb els altres infants.
Vygotski considera que el joc constitueix el motor del desenvolupament en la mesura que
crea zones de desenvolupament pròxim.
La "zona de desenvolupament pròxim" (ZDP), és la distància que l'infant ha de recórrer ente el que sap i el que pot aprendre.
A continuació podeu veure un vídeo d'un cas de violència de gènere que es produeix davant d'una menor. En aquest vídeo es dóna referència a la teoria de Vygotski.
VÍDEO DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE - "MUMMIES & DADDIES"
Síntesi : La nena té una situació de violència masclista a casa seva i mitjançant el joc de "mares i pares" imita el comportament del seu pare amb la seva mare. Fa veure que ella és el pare i la nina és la mare i per a ella és una situació totalment normal ja que s'ha criat en aquest entorn. Això li pot dificultar a l'hora de relacionar-se amb els demés o inclús amb ella mateixa ja que els seus principals referents no li estan donant un bon exemple.
És una escena que per desgràcia encara està present avui dia. Fem d'aquest món, un món millor. Com a futures educadores està en les nostres mans posar el nostre grapat de sorra.
Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=0Y1yf1R9K5s
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada