FRANCESCO TONUCCI
Pedagog italià especialitzat en educació infantil i llicenciat en pedagogia. Proposa adoptar el punt de vista de l'infant i deixar-lo més lliure, tant a l'escola com a casa. Ha promogut diverses iniciatives per fomentar la participació dels nens i nenes, com el camí escolar, el parlament dels nens o els consells urbans.
Els principis pedagògics de Francesco Tonucci es basen en donar protagonisme a l'infant i en canviar la visió que es té d'ells:
- En primer lloc, escoltar qualsevol cosa que els nens vulguin explicar. Normalment, aquestes idees espontànies que sorgeixen durant el joc són innovadores i creatives. No es tracta de còpies de les opinions dels seus pares o mestres, sinó de la seva opinió crítica.
- Cal incloure al nen en la gestió del centre escolar. Si es veu involucrat en la presa de decisions que afecten a la vida diària aconseguirà desenvolupar un esperit autònom.
- Deixar temps lliure. Això li donarà temes de conversa a casa i a l'escola el dia següent. Per a aconseguir aquest espai lliure, els deures no haurien de ser una càrrega diària excessiva perquè ja passen moltes hores dins les aules.
- Per últim, s'ha de respectar el ritme de treball de cada infant, no tots els nens evolucionen al mateix temps. Per aquest motiu és molt important centrar-se en el que el nen ja sap fer, més que en allò que no és capaç de dur a terme. Si treballem a partir dels seus coneixements aconseguirem fonamentar l'autoestima i la motivació personal.
- Recull de llibres:
- A comer Elefante, 1987
- Com ser infant, 1989
- Coses que es poden fer amb un nas llarg a més de dir mentides, 1989
- La solitud de l'infant, 1994
- Olimpíades '92 amb ulls d'infant, 1990
- Quan els infants diuen Prou!, 2003
- Fratografías, 2004
- Benvingut, Joan. Cartes a un nen que ha de néixer, 2006
- 40 anys amb ulls d'infant
- Viatge al voltant del món
- El primer any del nostre nen
- Ensenyar o aprendre? L'escola com investigació, 15 anys després
- L'escola com investigació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada