El jutge Calatayud i les seves "sentències exemplars" 

                                               

Emilio Calatayud, un jutge de menors a Granada, és conegut per les seves curioses sentències a joves que han cridat l'atenció dels mitjans de comunicació durant anys. Al llarg dels seus 28 anys de carrera judicial ha condemnat a fer redaccions a alumnes que es reien dels professors o a netejar la façana del jutjat a "nens pijos". Presumeix així que especialistes en rebentar panys han obert serralleries. Amb aquestes condemnes vol encaminar als joves delinqüents a un futur professional.

Condemnar a un menor a aprendre a llegir, a escriure una cançó lloant als seus professores i penjar-la a Internet o a polir la façana d'un Jutjat són algunes de les sentències reeducadores que han fet famós al jutge Emilio Calatayud i que explica en el llibre " Mis sentencias ejemplares".

A finals dels anys vuitanta, recorda que no hi havia Justícia de menors. Els joves que delinquien procedien de la classe marginal i de la droga i el SIDA s'escampava per tot arreu. Aquest panorama ha canviat i ara la delinqüència juvenil es nodreix de totes les classes socials. Sorgeix el "problema greu" de les enfermetats mentals en els menors i els delictes relacionats amb Internet. Una condemna d'aquest tipus va ser imposada a un jove que va ser jutjat amb una falta greu per pujar a Internet una cançó en la qual faltava el respecte i amenaçava als seus professors. Aquest jove va haver de fer una redacció de 100 folis sobre el bon ús de les noves tecnologies i una cançó sobre el bon treball que realitzen els seus professors que va difondre a la xarxa.

La major satisfacció per a ell, és trobar-se pel carrer, al cap dels anys, " a un paio que fa 1,80 i al que havies condemnat per 20 atracaments" i que li doni una abraçada. Però el llibre també recull fracassos en aquesta tasca reeducadora que pretén treure el millor de cadascú.

Calatayud adverteix als pares que no són conscients de la responsabilitat que comporta educar als seus fills i considera fonamental que la gent cregui en la llei del menor, creure en la possibilitat del canvi. Considera que aquesta norma no s'ha de reformar sinó que el que ha passat és que no s'ha aplicat com és degut.

El 2007 va publicar el llibre "Reflexiones de un juez de menores".

A continuació, podreu llegir quatre referències del llibre:

• " Da la sensación de que el profesor ha dejado de ser maestro " y se ha convertido en profesor de conocimiento del medio, de matemáticas... pero ya no puede o no le interesa (y posiblemente con razón) inculcar una serie de valores como el respeto o la tolerancia. (p.36).

• Respecto a las correcciones dice la Ley: " Las correcciones que se hayan de aplicar por el incumplimiento de las normas de convivencia tendrán un carácter educativo y recuperador, deberán garantizar el respeto de los derechos de nuestro alumnado y procurar la mejor de las educaciones de todos los medios de la comunidad educativa". El carácter educativo y recuperador que están aplicando los centros es la expulsión. (p.40).

• Ser profesor es estar incluido en una profesión de riesgo y, por tanto, es muy fácil ser denunciado, pero, hoy por hoy, es muy difícil que se dicte una sentencia condenatoria contra uno de ellos en un caso "normal". (p.45).

• El consejo 10 de su "Decálogo para formar a un delincuente": Póngase de su parte (de su hijo) en cualquier conflicto que tenga con sus profesores, vecinos... Piense que todos ellos tienen prejuicios contra su hijo y que de verdad quieren fastidiarle. (p.159).

Al 2008 va publicar "Mis sentencias ejemplares".

Comparteix un bloc, amb el periodista Carlos Morán (coautor de " Mis sentencias ejemplares") i també una pàgina a Facebook:

- Bloc: http://www.granadablogs.com/juezcalatayud/

- Facebook: https://www.facebook.com/P%C3%A1gina-oficial-del-Juez-de-Menores-Emilio-Calatayud-112063222154328/

És famós per les sentències curioses i exemplars basades en la educació més que en el càstig. Exemples d'elles poden ser:

• Impartir 1000 hores de classes d'informàtica als estudiants, a un jove que havia crackejat diverses empreses granadines provocant danys per 2000€.

• 100 hores de serveis a la comunitat patrullant amb la policia local per haver conduït temeràriament i sense licència.

• 50 hores dibuixant un còmic de 15 pàgines, en el qual explica la causa per la qual el condemnaven.

• Visites a la planta de traumatologia de Granada per conduir un ciclomotor sense assegurança de circulació.

• Per a un jove que circulava borratxo, visitar durant un dia sencer a paraplègics, parlar amb ells i les seves families per elaborar més tard una redacció.

• Treballar amb els bombers per haver cremat papereres.

• Treballar en un centre de rehabilitació per haver assetjat a una dona gran.

• 200 hores en una tenda de joguines per haver robat roba.